Participació en la taula rodona organitzada per la Diputació de Barcelona al Biz Barcelona 2025

L’equip tècnic de la Oficina Local de Canvi Climàtic ha participat en la taula rodona que ha organitzat la Diputació de Barcelona per parlar de la sostenibilitat a les empreses sota el títol: “Empreses sostenibles, per on comencem a ajudar-les?.

En la taula han participat:

• Indústria i sostenibilitat als PAE de Barberà del Vallès – Irma Freijomil tècnica de Nodus Barberà-Ajuntament de Barberà del Vallès).
• GreenUp: programa d’impuls a la sostenibilitat – David Rangil tècnic de Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme)
• Desenvolupament sostenible de la indústria d’Osona i el Lluçanès – Anna Esmarats tècnica de Creacció – Agència d’Emprenedoria, Innovació i Coneixement de la comarca d’Osona).

A continuació podeu llegir el que des de l’OLCC ha exposat la tècnica, responent a les preguntes del moderador Albert Torras, tècnic assessor del Servei de Teixit Productiu de la DIBA.

Com es va gestar el projecte de sostenibilitat industrial i com ha evolucionat fins a convertir-se en un programa transversal?

El projecte de sostenibilitat industrial a Barberà del Vallès s’ha anat construint sobre una base sòlida i progressiva. Ja des del 2014, el municipi participa en el projecte supramunicipal de Simbiosi Industrial amb Sabadell i Sant Quirze, a través de simbiosiindustrials.cat, promovent la col·laboració entre empreses per optimitzar recursos i reduir impactes ambientals.

El punt d’inflexió arriba el juliol de 2020, quan la Junta de Govern fa una aposta estratègica per la transició energètica, especialment en el sector industrial, que ocupa més d’un terç dels 8,5 km² del municipi. Aquesta decisió respon a la voluntat de transformar els polígons d’activitat econòmica (PAE) en espais més resilient, sostenibles i competitius.

A partir del 2021, es desplega el projecte estratègic Zero CO₂, que articula accions ambientals, socials i de governança (ESG), com ara:

• La creació de l’Oficina Local de Canvi Climàtic, que acompanya les empreses en el càlcul de la petjada de carboni, reducció i compensació d’emissions en projectes al territori.
• La valorització d’espais en desús al parc fluvial, que ha donat lloc a la creació del Jardí Municipal Agroecològic per tal de fomentar la biodiversitat i oferint a les empreses espais per a accions de RSC.

Amb el temps, el projecte ha evolucionat cap a una estratègia transversal, integrant sostenibilitat ambiental, social i de governança, i connectant amb polítiques d’innovació, ocupació i promoció econòmica, tot apropant eines útils a les empreses per millorar la seva competitivitat.

Quins han estat els principals reptes a l’hora d’impulsar la sostenibilitat als PAE des del departament de promoció econòmica?

Els reptes han estat diversos, i han requerit una estratègia adaptada a la realitat del teixit industrial local:

• Tipologia empresarial: La majoria d’empreses als PAE són pimes, sovint sense estructura ni recursos per abordar la sostenibilitat de manera estratègica. Això ha fet necessari un acompanyament tècnic proper, com el que ofereix l’Oficina Local de Canvi Climàtic.
• Manca d’obligacions normatives: Moltes empreses no estan obligades a publicar informes de sostenibilitat ni a calcular la petjada de carboni, però fer-ho ara els permet recollir dades, establir metodologies i preparar-se per a futures exigències legals, convertint la sostenibilitat en una oportunitat competitiva.
• Barreres tècniques i econòmiques: Projectes com les comunitats energètiques requereixen inversions inicials i confiança mútua. Per això, s’ha treballat intensament en difondre informació sobre ajuts i subvencions, facilitant l’accés a recursos que permetin implementar canvis reals.
• Sensibilització i pedagogia: Ha estat clau explicar conceptes com la simbiosi industrial, l’autoconsum compartit o la petjada de carboni, que no sempre són fàcils d’entendre ni d’implementar. En aquest sentit aquest anys per primer cop hem celebrat les jornades “Comunitats d’Aprenentatge”, celebrades al maig de 2025, que han estat una eina molt efectiva per generar un ambient de col·laboració entre empreses i compartir bones pràctiques.
• Coordinació d’actors diversos: Impulsar la sostenibilitat en un ecosistema industrial complex ha requerit articular la col·laboració entre empreses, serveis municipals i entitats supramunicipals, creant espais de confiança i treball conjunt.

En definitiva, el departament de promoció econòmica ha actuat com a facilitador, apropant coneixement, eines i oportunitats a les empreses per fer possible una transformació sostenible, realista i adaptada a les seves capacitats.

En el desenvolupament del projecte, quins mecanismes heu trobat més efectius per sensibilitzar les empreses i com s’ha treballat la col·laboració público-privada?

Els mecanismes més efectius per sensibilitzar les empreses han estat diversos i complementaris:

• L’acompanyament personalitzat a través de l’Oficina Local de Canvi Climàtic, que ofereix suport tècnic i estratègic en el càlcul de la petjada de carboni i en la definició de plans d’acció.
• La visibilització de casos d’èxit locals, que actuen com a referents i inspiren altres empreses a iniciar el seu camí cap a la sostenibilitat.
• Projectes pilot amb valor compartit, com el Zero CO₂ o la comunitat energètica amb 15 empreses dels PAE, que fomenten l’autoconsum compartit i serveis mancomunats, generant confiança i demostrant resultats tangibles.

Pel que fa a la col·laboració público-privada, s’ha treballat des de la proximitat, l’escolta activa i la generació de valor mutu.

Tenim exemples destacats: L’estudi de mobilitat sostenible als polígons recollint les demandes de les empreses amb dificultats per atreure o retenir talent; o la recuperació d’espais al parc fluvial, que permet a les empreses desenvolupar accions de RSC vinculades al territori, connectant sostenibilitat ambiental amb compromís social.

Aquest enfocament ha permès implicar les empreses, generar sinergies i construir una comunitat empresarial més conscient, col·laborativa i preparada per als reptes de la sostenibilitat.

Quins resultats destacaries fins ara i quines línies de treball teniu previstes per al futur?

Resultats destacats fins ara:

• Impuls i consolidació del projecte Zero CO₂, com a referent local en sostenibilitat industrial, integrant accions ambientals, socials i de governança.
• Creació de l’Oficina Local de Canvi Climàtic, que ha permès acompanyar les empreses en el càlcul de la petjada de carboni i en la definició de plans de sostenibilitat.
• Càlcul de petjades de carboni en diverses empreses, 50 adherides al projecte, establint metodologies pròpies que faciliten la continuïtat i la preparació per a futures normatives. També s’ha creat un catàleg de serveis sense cost per a les empreses per a ajudar-les en el procés de descarbonització.
• Participació activa de més de 15 empreses en la comunitat energètica, treballant en autoconsum compartit i serveis mancomunats.
• Recuperació d’espais naturals al parc fluvial, amb accions de biodiversitat i responsabilitat social corporativa (RSC) vinculades al territori.
• Els espais generats de col·laboració, inspiració i difusió de bones pràctiques empresarials, amb gran participació i impacte.

Línies de treball previstes per al futur:

• Consolidar i ampliar la comunitat energètica, incorporant noves empreses i explorant nous serveis compartits.
• Estendre el càlcul de petjada de carboni a més empreses apropant nous serveis i recursos per promoure accions concretes de reducció d’emissions.
• Integrar la sostenibilitat en la competitivitat empresarial, apropant eines, formació i solucions que permetin a les empreses innovar i adaptar-se als nous reptes.